Mireia Campos Canudas
Com en un laberint, els secrets recorren els solcs de la ment, ensopegant amb records, imatges i paraules pensades o dites (...). Seré capaç d’amagar la meva lola tota la vida? El Miquel ha construït la seva existència sobre aquest laberint. Una vida aparentment impecable: trenta anys de matrimoni amb l’Eva i pare exemplar de l’Anna i el Pol. Tanmateix, sota la imatge del marit devot i el professor respectat, batega una veritat oculta que només ell coneix: un refugi de seda, talons d’agulla i feminitat que manté amb pany i clau a les ombres del seu vestidor. Una vida paral•lela on l’ambigüitat de gènere no és una amenaça, sinó la seva naturalesa íntima: la Lola. Però el seu món s’esquerda quan la Clara, la seva mare malalta d’Alzheimer, comença a desgranar records d’infantesa que no encaixen en el trencaclosques familiar. La confessió és inevitable i abrupta: el Miquel és un crossdresser. La revelació fractura la llar, provoca el rebuig frontal del seu fill Pol i empeny l’Eva a un complex procés d’acceptació. Imprevistament, la confessió és també un alliberament. Fora de les parets de L’Orquídia —l’associació de crossdressing de Barcelona—, el Miquel i la Lola, la seva fascinant altra identitat, comencen a explorar una dimensió mai imaginada. Tanmateix, quan la Lola i el Miquel semblen haver trobat el seu lloc, un fet traumàtic capgirarà el rumb de les seves vides. Ara, en una cruïlla sense retorn, el Miquel haurà de decidir quin serà el seu final: la renúncia o l’autenticitat absoluta.
